22/9/21

El Consorci de Residus de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat posa en marxa el nou servei de recollida de residus municipals

El Consorci per a la Gestió de Residus Municipals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i el Priorat ha començat a implementar el nou contracte en les quaranta-sis poblacions que en formen part. Així, es millorarà el servei públic de recollida i transport de residus sòlids urbans, s'optimitzarà la gestió de les àrees de transferència i de les deixalleries municipals. Davant l'increment exponencial dels costos de tractament a causa de l'augment dels cànons impositius, l'aposta estratègica per aquesta nova etapa prioritza incentivar la recollida selectiva i reduir la generació de la fracció rebuig.

El nou contracte preveu un gir en la gestió dels residus: inclou la renovació de tota la flota de vehicles (el parc de vehicles havia quedat obsolet) i inversions a les àrees de transferència per fer-les més eficients i segures. A més, es contempla l'entrada en funcionament de la deixalleria de Gandesa, la compra de tres deixalleries mòbils i la contractació de tres educadors ambientals que treballaran a peu de carrer per sensibilitzar la ciutadania i els grans productors municipals.

Porta a porta // Com a novetat, el contracte també contempla la recollida porta a porta en municipis que fins ara només utilitzaven contenidors de vorera. El nou servei ja s'ha començat a implantar en poblacions com Móra la Nova, i seguiran Flix, La Torre de l'Espanyol, Garcia, Corbera d'Ebre i Marçà. Aquests canvis permetran optimitzar recollides i resultats en la separació dels residus i evitar així increments desmesurats en els costos de la gestió de les deixalles. El nou projecte que s'ha plantejat des del Consorci, treballarà especialment per a la conscienciació i educació ambiental amb la voluntat d'augmentar la recollida selectiva els pròxims anys. En aquest context, el paper dels educadors ambientals i deixalleries mòbils serà determinant. Tot el servei es troba en fase de desplegament i el Consorci ha programat reunions amb tots els ajuntaments consorciats, un desplegament que es completarà en els pròxims mesos.

El Consorci de Residus de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat posa en marxa el nou servei de recollida de residus municipals

El Consorci per a la Gestió de Residus Municipals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i el Priorat ha començat a implementar el nou contracte en les quaranta-sis poblacions que en formen part. Així, es millorarà el servei públic de recollida i transport de residus sòlids urbans, s'optimitzarà la gestió de les àrees de transferència i de les deixalleries municipals. Davant l'increment exponencial dels costos de tractament a causa de l'augment dels cànons impositius, l'aposta estratègica per aquesta nova etapa prioritza incentivar la recollida selectiva i reduir la generació de la fracció rebuig.

El nou contracte preveu un gir en la gestió dels residus: inclou la renovació de tota la flota de vehicles (el parc de vehicles havia quedat obsolet) i inversions a les àrees de transferència per fer-les més eficients i segures. A més, es contempla l'entrada en funcionament de la deixalleria de Gandesa, la compra de tres deixalleries mòbils i la contractació de tres educadors ambientals que treballaran a peu de carrer per sensibilitzar la ciutadania i els grans productors municipals.

Porta a porta // Com a novetat, el contracte també contempla la recollida porta a porta en municipis que fins ara només utilitzaven contenidors de vorera. El nou servei ja s'ha començat a implantar en poblacions com Móra la Nova, i seguiran Flix, La Torre de l'Espanyol, Garcia, Corbera d'Ebre i Marçà. Aquests canvis permetran optimitzar recollides i resultats en la separació dels residus i evitar així increments desmesurats en els costos de la gestió de les deixalles. El nou projecte que s'ha plantejat des del Consorci, treballarà especialment per a la conscienciació i educació ambiental amb la voluntat d'augmentar la recollida selectiva els pròxims anys. En aquest context, el paper dels educadors ambientals i deixalleries mòbils serà determinant. Tot el servei es troba en fase de desplegament i el Consorci ha programat reunions amb tots els ajuntaments consorciats, un desplegament que es completarà en els pròxims mesos.

7/9/21

Projecció del curtmetratge RIBERA EN SOLFA

Estrena de "La Ribera en solfa", un curtmetratge  protagonitzat per músics ebrencs que barreja el patrimoni de la Ribera d'Ebre i la música de compositors i grups de la comarca.

L'estrena serà el proper 9 de setembre, a les 19 h, al cinema la Unió Social de Flix.

A causa del control d'aforament per temes de la COVID-19, cal confirmar assistència al correu: cere@riberadebre.org

Curs Coneguem la Ribera d'Ebre 2021


Projecció del curtmetratge RIBERA EN SOLFA

Estrena de "La Ribera en solfa", un curtmetratge  protagonitzat per músics ebrencs que barreja el patrimoni de la Ribera d'Ebre i la música de compositors i grups de la comarca. L'estrena serà el proper 9 de setembre, a les 19 h, al cinema la Unió Social de Flix. A causa del control d'aforament per temes de la COVID-19, cal confirmar assistència al correu: cere@riberadebre.org.

Garrigues, Ribera d’Ebre, Segrià: problemàtiques compartides i reptes de futur

El Centre d'Estudis de les Garrigues organitza els dies 7 i 8 de maig de 2022, a Bovera, la 1a jornada "Garriga" al voltant de l'eix vertebrador "Garrigues, Ribera d'Ebre, Segrià: problemàtiques compartides i reptes de futur" i que comptarà amb la participació del CERE i del Centre d'Estudis del Segrià.

26/8/21

L’escriptor gironí Francesc Duch s’endú el 39è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre

Ahir al vespre, la façana barroca del Palau de Ca Don Joan de Vinebre va ser el teló de fons de la cerimònia del 39è Premi Narrativa Riberea d'Ebre que atorga l'Ajuntament de Vinebre, amb el suport del Consell Comarcal, la col·laboració d'ANAV i la Diputació de Tarragona. Un acte en el qual l'escriptor Francesc Duch i Casanova (Girona, 1987) es va endur el guardó amb la novel·la Joana. "Aquesta és una història sobre la superació de mals moments, sobre les amistats més properes, que sovint són poques però fortes i arrelades. Una història amb més llums que foscors", va explicat l'autor.

Malgrat la seva joventut, Francesc Duch ha estat reconegut en diferents certàmens. Tres dels seus relats premiats han estat publicats en llibres d'autoria col·lectiva: No ho podia assegurar amb certesa (Planeta Lletres, 2014), Els noms de les vaques i altres contes i Obsessió i altres contes (Cossetània, Editorial 2015 i 2017). El Premi Narrativa d'Ebre, valorat amb 3.000 euros, també inclou la publicació i promoció de l'obra amb l'editorial Cossetània.
L'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, va destacar la diversitat de procedències dels escriptors que han guanyat el premi en aquests gairebé quaranta anys d'història del certamen: "Hem tingut guardonats de l'Ebre, però també de les Illes, de la Franja, de Girona i de Lleida. I això ens agrada, perquè significa que que arribem a molts racons del país". L'acte va cloure amb unes paraules de Victòria Almuni, Directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, que va reivindicar la literatura i la llengua catalana. "Una nit cultural com aquesta és el millor bàlsam per atenuar les preocupacions, com les provocades per la pandèmia. La literatura i els llibres ens ajuden a evadir-nos, ens aporten coneixement i ens fan més empàtics", va afegir Almuni,

En aquesta edició, el jurat del premi ha estat format Nara Garreta, Clàudia Pallissé i Rosa Maria Pros en representació del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, a més de Sandra Poblet de l'editorial Cossetània i Mari Carme Correcher en nom de l'Ajuntament de Vinebre. Els membres el jurat, han hagut d'escollir el guanyador d'entre deu originals. Durant l'acte també es va presentar el llibre guanyador de l'edició de l'any passat: la novel·la d'intriga Sota la neu bruta de l'escriptor de Balaguer Francesc Puigpelat. Una història de gènere negre protagonitzada per dos matrimonis que queden aïllats per una tempesta de neu a la Molina. La veu de Mariona Escoda i el piano d'Andreu Dexeus van posar les notes musicals a la celebració del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que és el certamen més antic en català a les Terres de l'Ebre i un dels de més solera del país.

Acord per a la conservació dels ecosistemes aquàtics de Sebes, Flix i Riba-roja


L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i el Grup de Natura Freixe (GNF) han signat un protocol de col·laboració per a establir el marc general per a la realització d'actuacions en l'àmbit de la custòdia fluvial orientades a la conservació i millora ambiental dels ecosistemes fluvials i de ribera de la reserva natural de Sebes i els meandres de Flix i Riba-roja.

L'acord és per a un període de quatre anys, prorrogables a quatre anys addicionals, i preveu actuacions conjuntes d'anàlisi i monitorització de la qualitat d'aquests ecosistemes i de sensibilització, participació i voluntariat per a la conservació d'aquests ecosistemes fluvials prioritaris per a la seva funció com a refugi de fauna i corredor ecològic i pels seus valors paisatgístics i geomorfològics, així com per a les espècies vegetals i de fauna que hi són presents.

La Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix és un espai natural que es troba protegit i se situa en zona de domini públic hidràulic del riu Ebre, així com les seves zones de servitud i policia, estant part dels seus terrenys en finques de propietat privada. Consta de les següents figures de protecció:

- Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), codi EBX Ribera d'Ebre a Flix.

- Reserva Natural de Fauna Salvatge de la ribera d'Ebre a Flix.

- Xarxa Natura 2000 (LIC + ZEPA), codi ES5140010, Riberes i illes de l'Ebre.

- Sebes i meandre de Riba-roja d'Ebre, codi 19003008, inventari de Zones Humides de Catalunya.

Aquest àmbit forma part d'un sistema de dues zones humides diferents (Sebes i els meandres de Riba-roja i Flix) que comprenen les riberes del riu Ebre entre Riba-roja d'Ebre i Flix i destaca per la seva extensió, pel bon estat de conservació de les comunitats vegetals i l'elevada diversitat de la fauna associada.

L'espai conserva una bona mostra de la vegetació de ribera i d'aiguamoll del curs baix del riu Ebre, amb unitats molt ben representades. De fet, es troben més de 150 espècies vegetals pròpies de la vegetació hidrofítica, helofítica i de bosc de ribera.

L'espai del meandre de Flix es troba aigües avall de l'embassament de la població i s'estén al llarg dels gairebé 5 quilòmetres d'aquesta estreta corba que forma l'Ebre. La part declarada com a reserva inclou una antiga illa fluvial situada sota el Castell de Flix i bona part dels marges i trams de riu. A causa de la regulació del cabal, funciona la major part de l'any gairebé com un meandre abandonat, amb poca profunditat d'aigua i poc cabal circulant.

Les parts, que han treballat en el desenvolupament d'aquest protocol durant cinc anys, consensuaran el Programa d'acció i col·laboraran per garantir la convivència harmoniosa dels diferents usuaris del riu.

El Grup de Natura Freixe (GNF) en el marc de la col·laboració i d'impuls de programes d'actuació conjunta per a la defensa el domini públic hidràulic, presentarà propostes de millora per a minimitzar els impactes ambientals per a la fauna aquàtica, així com propostes de millora de l'ecosistema fluvial en el seu conjunt (restauració de bosc de ribera, instal·lació de refugis per a fauna, adequació de punts d'aigua per a amfibis, etc.) i durà a terme el seguiment i manteniment de les actuacions de restauració que s'acordin, d'espècies lligades a l'ecosistema fluvial i altres paràmetres que puguin servir com a indicadors per avaluar la qualitat de l'ecosistema i els possibles efectes de les actuacions de millora que s'emprengui. Així mateix impulsarà actuacions de sensibilització, participació i voluntariat per difondre els valors d'aquests espais protegits entre la població local.

31/7/21

Festa del riu sota la pluja a Móra la Nova








Móra la Nova ha celebrat avui la Festa del Riu en el marc de la Festa Major 2021. Després de la suspensió de l'any passat a causa de la pandèmia de Covid 19, la festa d'enguany s'ha celebrat sota la pluja, per la qual cosa s'ha reduït el programa previst i només han tingut lloc les curses de muletes.

En la categoria sènior femení, la muleta guanyadora ha sigut la 'Marta', de Flix, seguida de la 'Joana', de Móra d'Ebre; la 'Sírius', de Móra la Nova, i la 'Revenja', de Móra d'Ebre. En aquesta categoria ha participat la muleta 'De Mari', de Móra d'Ebre, de categoria juvenil mixt.

En la categoria sènior masculí, la guanyadora ha sigut la muleta 'Marta', de Flix, seguida de la 'De Mari', de Móra d'Ebre; 'Maria Pilar', de Flix; Sírius, de Móra la Nova; 'Angoixa', de Móra la Nova, i 'Revenja', de Móra d'Ebre.

29/7/21

El Consell Comarcal insta els bancs a millorar l'atenció personalitzada a la gent gran

Aquest dimecres al vespre s'ha celebrat el ple de juliol del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre en el qual s'han aprovat les bases reguladores de la concessió de les subvencions públiques anuals per al reequilibri territorial als quatre ajuntaments de la comarca que no formen part del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). Amb l'aprovació de les bases, els municipis podran iniciar les tràmits de sol·licitud de les ajudes destinades a inversions en infraestructures locals, en paral·lel a l'aprovació definitiva del conveni 2021 entre el Consell Comarcal i l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV). El ple també ha aprovat l'acord entre el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) per a la millora de l'assistència tècnica en matèria de residus. El conveni ha de permetre la millora dels serveis a la comarca en aquest àmbit.

Una atenció bancària deficient
Per la seva banda, el ple ha donat el vist-i-plau per unanimitat a la moció del Consell Consultiu de la Gent Gran de la Ribera d'Ebre sobre el funcionament actual del serveis bancaris a la comara i en la qual s'insta els bancs millorar l'atenció personalitzada, especialment als pobles que s'han quedat sense caixer. "És una inquietud generalitzada, que se sent al carrer i que el Consell Consultiu de la Gent Gran ens ha fet arribar. Amb la fusió de bancs i caixes, cada vegada el client està més desatés. Si a això hi afegim que moltes persones majors no estan habituades la utilització de sistemes tecnològics i telemàtics, el problema s'accentua, especialment en zones rurals com la nostra", ha explicat Gemma Carim.

El ple no ha aprovat la moció presentada pel grup PSC- Candidatura de Progrés en referència a la 'Declaració institucional en defensa de la reconciliació, la concòrdia i el diàleg a Catalunya'. Per acabar, aquest dimecres han pres possessió del càrrec de consellers comarcals Dolors Gurrera Romo (Psc-Progrés) i Francesc Barbero Escrivà (Erc-Am), en el relleu de càrrecs establert pels grups en l'equador de la legislatura.

28/7/21

El Consell Comarcal consolida el ferm de diversos trams del Camí de Sirga - GR99

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre continua treballant per rehabilitar i promocionar turísticament el Camí de Sirga – GR99 i el riu Ebre en el seu pas per la comarca. Així, coincidint amb l'inici de la temporada turística d'estiu, aquestes setmanes s'està acabant de millorar diversos trams del sender als termes municipals de Riba Roja, Flix i la consolidació del ferm del Pas de l'Ase entre Ascó i Garcia. Una actuació amb una inversió prevista de poc més de 142.000 euros, que està cofinançada pel programa operatiu del FEDER 2014-2020, pel Pla Territorial de Foment del Turisme de la Generalitat de Catalunya i per l'Ajuntament d'Ascó.

La presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, acompanyada dels alcaldies d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, l'alcaldessa de Garcia, Blanca López, i de tècnics del projecte, ha visitat el tram del Pas de l'Ase per poder conèixer i valorar l'avanç de les actuacions. En aquest tram, s'ha millorat especialment la seguretat, amb la instal·lació de diverses tanques de fusta i la reconstrucció de murs de pedra, la millora del ferm i l'empedrat, i amb noves escales naturals per evitar desperfectes per filtracions d'aigua.

"La col·laboració entre administracions és clau per tirar endavant projectes compartits i necessaris per al desenvolupament i la diversificació econòmica de la nostra comarca, en aquest cas, per millorar actius turístics com el Camí de Sirga – GR99", ha explicat Gemma Carim. "És una aposta clara per posar en valor el nostre entorn natural, paisatgístic i fluvial i connectar-ho amb tots els pobles de la comarca, per ser un destí turístic on la gent pugui venir i gaudir de tot el que tenim", ha afegit.

A més, en el tram del GR-99 al seu pas per la Reserva Natural de Sebes de Flix, s'ha arranjat el recorregut comprès entre el Mas del Director i el Mas de la Pitoia, d'una llargada de 550 metres amb una amplada de 3,5 metres, amb la finalitat d'adaptar el camí entre els dos equipaments per a persones amb mobilitat reduïda. I en el cas de Riba-roja d'Ebre, s'han millorat dos nous traçats per fer un recorregut més amable en direcció a Almatret i fins al límit comarcal. Aquestes actuacions han comptat amb el suport dels ajuntaments dels respectius municipis.

I igualment, les darreres setmanes, el Ministeri de Medi Ambient, a través de l'empresa pública Tragsa, ha intervingut al tram del Pas de Barrufemes al terme municipal de Miravet. Aquest punt era impracticable per una esllavissada el 2018. Amb aquesta actuació s'ha restablert el camí de nou.

27/7/21

El Pla de Reactivació Socieconòmica de la Ribera d’Ebre entra en la fase final

Des de finals de l'any passat, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre treballa en la redacció del Pla de Reactivació Socioeconòmica. Ara, el projecte enfila la darrera fase, després d'un període de prospecció en la qual s'han posat sobre la taula propostes de treball, amb l'estudi dels punts crítics i les oportunitats que planteja el desenvolupament de la comarca (diversificació econòmica, reindustrialització, digitalització, transició energètica, equilibri territorial, protecció dels espais naturals, etc). Així, en aquesta nova etapa es redactarà el Pla d'Acció a curt i mitjà termini, amb actuacions destinades a impulsar l'estratègia de desenvolupament territorial.

Taules de treball // Aquesta darrera fase focalitzarà en sis àrees que es definiran mitjançant tallers d'ideació de propostes dedicats al foment del cooperativisme en l'àmbit agroalimentari, a la transició cap a nous models energètics, a la gestió agroforestal, a la coordinació de les accions de formació, l'atenció i serveis a les persones, i a la contribució del sector associatiu cultural i artístic a la dinamització econòmica i social de la comarca.

Els tallers d'ideació s'han començat a celebrar la segona quinzena de juliol i comptaran amb la participació d'agents públics i privats. En aquestes taules de treball es plantejaran accions per implementar a curt i mitjà termini, amb l'objectiu de generar una economia més diversificada i de transició cap a nous models, construir una comarca on viure i treballar, i assolir un nivell de governança més participatiu i solidari. Un cop celebrats els tallers, l'equip tècnic del Pla elaborarà les fitxes definitives i el resultat final es farà públic durant el mes de setembre.

Noves línies de treball // Atès l'ampli procés participatiu que s'ha dut a terme en les etapes anteriors (amb implicació dels diversos sectors socioeconòmics de la comarca, les administracions locals i també de la ciutadania), el projecte ha incorporat noves línies de treball que ara s'implementaran des de diverses àrees del Consell Comarcal.

L'equip de Ribera d'Ebre Viva del Consell Comarcal assumirà les accions vinculades a la modernització del sector agroalimentaril i a coordinació dels serveis formatius i ocupacionals. També participarà en la creació, promoció i comercialització de nous productes turístics. A més, oferirà suport a la reindustrialització basada en la transformació digital i treballarà per l'atracció i retenció de talent en el marc de les noves ruralitat. Per la seva banda, el CoEbreLab 5G Rural gestionarà les accions de suport a la transformació i la innovació digital. Altres equips del Consell assumiran programes de suport a projectes locals de transició cap a la sobirania energètica.

El Pla de reactivació socioeconòmica de la Ribera d'Ebre està subvencionat pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Plans de reactivació socioeconòmica COVID-19, finançat pel Servicio Público de Empleo Estatal i amb el cofinançament del Fons Social Europeu.

23/7/21

La Ribera d'Ebre dobla les connexions amb transport públic per carretera amb el Baix Camp i el Tarragonès

Complementant les millores en el transport públic per carretera dins la Ribera d'Ebre, implementades a mitjans de juny, ara es posa en servei l'increment de l'oferta per connectar la comarca amb Reus i Tarragona.

 

En concret, es dobla l'oferta existent entre Móra d'Ebre, Reus i Tarragona, passant de les 4 expedicions actuals a 8 expedicions en els dos sentits. A més, les noves expedicions estaran coordinades amb l'oferta millorada a la Ribera d'Ebre i permetran així la comunicació de tota la comarca amb el Baix Camp i el Tarragonès.

 

Les noves expedicions, batejades de caràcter ràpid, permetran un estalvi mig de 15 minuts respecte el trajecte actual perquè fan parada només a Móra d'Ebre, Reus i Tarragona.

 

Les millores han estat avui presentades per la directora de Transports i Mobilitat, Mercè Rius, acompanyada de la directora dels Serveis Territorials de Terres de l'Ebre, Lídia Pino.

 

Rius ha destacat "el salt exponencial que representen aquestes millores en la mobilitat per la comarca de la Ribera d'Ebre que passa a tenir una oferta d'acord amb la demanda de mobilitat cap al Baix Camp i el Tarragonès. A partir d'ara, la ciutadania podrà desplaçar-se d'una forma àgil i sostenible des de les seves poblacions cap a Tarragona i Reus, amb una major flexibilitat. I això suposa també facilitar una mobilitat sostenible per raons culturals i d'esbarjo, a banda de la mobilitat laboral i del dia a dia."



Millores amb Reus i Tarragona lectius

 
En període lectiu, la millora consisteix en afegir dues noves expedicions d'anada i de tornada que permeten un increment notable de possibilitats de desplaçament al matí cap a Reus i Tarragona, omplint el buit existent de 8 hores sense servei. Això permetrà noves opcions de desplaçament per tot tipus de mobilitat, també l'associada a motius laborals i d'estudi.

 

 

Millores amb Reus i Tarragona no lectius

De manera similar, la millora es completa afegint dues noves expedicions d'anada i tornada en període no lectiu. Les noves expedicions potencien també els desplaçaments matinals, cobrint franges horàries sense servei actualment.

 


 

Per exemple, pel que fa les connexions, l'usuari que agafi l'autobús que surt a les 6.40h de Riba-Roja i arriba a Móra d'Ebre a les 7.37h, podrà agafar l'autobús que surt a les 7.45h per anar a Reus/Tarragona.

La fossa de Santa Magdalena protagonitza una nova exposició del COMEBE

El Centre d'Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre del Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) acollirà des d'aquest dissabte una nova exposició que reivindica l'ofici d'arqueòleg i ret homenatge als desapareguts en la Batalla de l'Ebre. La mostra "Ossos com a tiges que encara no han florit" se centra en el treball d'excavació de la fossa del Mas de Santa Magdalena, la més gran oberta fins ara a Catalunya.

L'exposició es basa en el treball de l'equip d'Iltirta Arqueologia, responsable dels treballs arqueològics de la finca agrícola situada als afores de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), que va ser utilitzada per l'exèrcit republicà com a hospital de guerra durant la Batalla de l'Ebre.

Entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021, l'equip d'arqueòlegs i antropòlogues físiques i forenses han excavat 64 rases o llocs d'enterrament, de les quals s'han recuperat 177 individus i 9 amputacions. Aquesta ha estat la 34a actuació del Pla de fosses executat pel Departament de Justícia, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica.

Els sons de la fossa

Quin és el so, avui, de la Batalla de l'Ebre en els espais on va transcórrer durant aquells 115 dies històrics del 1938? Amb aquest punt de partida arrenca l'exposició "Ossos com a tiges que encara no han florit".

Els visitants podran escoltar els sons que es produeixen des de la localització d'una fossa fins a l'exhumació d'un cos, conèixer els diferents instruments que s'utilitzen, descobrir la feina del dia a dia dels equips d'arqueologia o observar a vista de dron l'extensió de l'excavació de la fossa de Santa Magdalena. Constitueix una aproximació a una feina força allunyada de l'imaginari popular aventurer construït per la ficció.

Pic, pala, paleta, pinzell, pinces... obrir fossa, cavar fins arribar als ossos, extreure amb molta cura la terra. Sons secs, melodies suaus, notes gairebé imperceptibles... Exhumar, recollir, registrar, dipositar. El treball dels arqueòlegs és minuciós, prenyat d'emoció i que requereix esforç físic i flexibilitat durant jornades de sol a sol a la intempèrie.

Ebre, Música i Patrimoni

La exposició forma part de l'edició 2021 del cicle Ebre, Música & Patrimoni que organitza el Museu de les Terres de l'Ebre. Una proposta artística que té lloc en diferents espais patrimonials de les Terres de l'Ebre. El fil conductor de l'edició d'enguany és el paisatge sonor.

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) participa cada any en aquest cicle i enguany ho fa produint aquesta mostra, que es podrà veure fins al 30 de setembre al Centre d'Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre, i organitzant dues activitats més complementàries a l'exposició.

Activitats complementàries a la mostra

L'exposició s'inaugura aquest dissabte a les 12 del migdia al Centre d'Interpretació 115 dies amb la xerrada "El dia a dia de l'ofici d'arqueòleg". L'equip d'Iltirta Arqueologia explicarà la seva experiència a l'excavació de la fossa del Mas de Santa Magdalena.

El dissabte 18 de setembre a les 19.30 h es podrà veure a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre l'espectacle Mort a les cunetes. Aquest muntatge teatral narra la història de la fossa de Can Maçana: l'afusellament de nou republicans, acusats de rebel·lió i sedició, que van ser trets a la mitjanit del 9 de febrer de 1939 de la presó de Manresa, i la fuga d'un d'ells que ho va poder explicar. L'obra reconstrueix aquesta injustícia encara no reparada, amb la força de la paraula i la música en directe, i fa un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista. (Premi al Millor Actor i Millor Espectacle, 24a Mostra de Teatre de Barcelona). Entrada gratuïta (aforament limitat). Inscripció prèvia a info@batallaebre.org

 

Altres activitats al voltant del 25 de juliol

Com cada any, els ajuntaments que formen part del COMEBE programen activitats d'homenatge en record de l'inici de la Batalla de l'Ebre. Enguany són les següents:

Amposta: 24 de juliol, de les 20.00 a les 22.00 h

"Recordem la guerra per retrobar la pau". Caminada popular des d'Amposta fins al Mas de Talarn (km 4 de la carretera TV-3443), pel canal de la dreta de l'Ebre. Itinerari comentat per Terra Enllà, en llocs estratègics de l'inici de la Batalla de l'Ebre, relacionats amb l'acció bèl·lica del 25 de juliol de 1938. Amb la participació de l'Associació del Camí de Sant Jaume de l'Ebre del Montsià. Punt de trobada: plaça Ramon Berenguer IV d'Amposta

Gandesa: 25 de juliol, a les 10.30 h

La Comissió de la Dignitat, juntament amb l'artista Pere Piquer, farà entrega del retrat del brigadista internacional irlandès Michéal O'Riordan al Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre. L'obra es col·locarà a la vora de la pintura mural també donada al CEBE per la Comissió de la Dignitat l'any 2018, que representa el pas del riu a l'inici de la Batalla de l'Ebre del mateix brigadista portant la senyera. Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, avinguda Catalunya, 3-5.

Corbera d'Ebre: 25 de juliol, a 19.30 h

Concert de piano de Lluís Capdevila a l'església del Poble Vell de Corbera d'Ebre.

Entrada gratuïta. Aforament limitat. Peticions d'entrada a corberadebreculturaioci@gmail.com

Els actius turístics de la Ribera en ple funcionament, amb la garantia d'aplicació de les mesures sanitàries

Malgrat que el turisme encarà viurà una temporada condicionada per l'evolució de la pandèmia, als actius turístics de la Ribera d'Ebre (Castell de Miravet, Castell de Móra d'Ebre, jaciment del Castellet de Banyoles, Centre d'Interpretació del Ferrocarril, etc) es troben tots en ple funcionament garantint la seguretat sanitària. La pandèmia obliga l'ús de mascareta en els espais i actius museïtzats. En aquells casos en els quals l'espai és reduït —com per exemple els refugis antiaeris de Benissanet i Flix— s'ha reduït aforament i es programen visites en grups bombolla per preservar les distàncies mínimes. D'altra banda, l'oferta vinculada als espais fluvials i naturals (pas de barca de Miravet, Flix i Garcia, llagut Lo Roget, Reserva Natural de Sebes, navegació amb caiac) s'està desenvolupant en normalitat.

El Consell Comarcal calcula que l'ocupació en allotjaments rurals, hotels i càmpings pot arribar al 70% durant juliol, tot i que les últimes restriccions sanitàries establertes el PROCICAT poden alterar la mitjana de la segona quinzena de mes. Per a l'agost, les reserves ja se situen al voltant del 40% a l'espera que s'hi sumin els desplaçaments decidits a darrera hora. Per atendre els turistes, el Consell ha obert de nou els dos punts d'informació turística que gestiona a la comarca. El primer, ubicat al passeig del Pont de Móra d'Ebre i el segon (de manera coordinada amb l'ajuntament) a la Plaça de l'Arenal de Miravet . A més, l'ens comarcal també ha renovat els acords econòmics amb set municipis amb una aportació per sufragar les despeses d'atenció turística dels ajuntaments.

Punts d'Informació comarcal
Punt d'Informació Turística Passeig de l'Ebre,
plaça de Sant Roc de Móra d'Ebre. Horari: de 11.00 a 14.00 hores. Telèfon 977 414 029.
Punt d'Informació Turística Miravet,
plaça de l'Arenal de Miravet. Horari: de 10.30 a 13.30 i de 16.15 a 19.30 hores. Telèfon 608 189 733.
Oberts tots els dies (excepte dilluns) fins al 12 de setembre.

22/7/21

Redacció del pla museístic del Museu del Ferrocarril a Móra la Nova


El passat dia 8 de juny es va realitzar una visita institucional a les instal·lacions del museu amb motiu de la redacció del pla estratègic i museístic del Museu del Ferrocarril a Móra la Nova. Aquest pla ha de definir tant els elements a gestionar per ADIF com pel propi museu, on hi ha la creació d'una nova base de manteniment d'infraestructures necessària per la gestió de la xarxa actual, que sigui compatible amb els usos museístics de l'estació. L'espai museístic podrà arribar a ser de 250.000m2.

A la visita hi van participar per part del mNACTEC Jaume Perarnau, director del Museu, que ha estat qui ha encarregat de la redacció del pla del museu.

Per part de l'ajuntament de Móra la Nova hi van participar Francesc Xavier Moliner, alcalde del poble, i Laura Griñó, primera tinent d'alcalde.

Per part d'ADIF, que s'encarregarà d'adequar les instal·lacions ferroviàries del museu que siguin també de servei comercial, hi va participar José Estrada, director general de circulació, Alfonso Ruiz, subdirector de manteniment d'infraestructura, Jorge Villa, gerent de circulació de l'àrea Nord-est i Diego González, tècnic de capacitats.

Per part de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols hi va participar José Carlos Domínguez, director gerent de la Fundació, Rosa María Pozuelo, cap de gabinet i relacions institucionals i Pilar Garcia, directora del Museu del Ferrocarril a Vilanova.

Durant les 4 hores que va durar la visita es va poder realitzar un recorregut tant pels espais ja museïtzats com pels nous espais a museïtzar, com són l'economat, la bàscula, el moll de càrrega o la vivenda del sobreestant. A més de fer la visita a peu, es va poder gaudir dels dos trajectes disponibles amb els trens en servei del museu.

En dates properes serà presentat públicament el pla del museu, un cop hagi conclòs la seva redacció.

L'ACRE inaugura, el proper divendres 23 de juliol, a les 19,30 hores i al Casal Cultural de Tivissa', l'exposició 'Joan Cuxart i Vives, una vida en imatges i Tivissa al cor'

L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) inaugurarà el proper divendres 23 de juliol, a les 19,30 hores i al Casal Cultural de Tivissa, l'exposició fotogràfica 'Joan Cuxart, una vida en imatges i Tivissa al cor", una mostra que, a partir de la selecció de 35 instantànies del fotògraf barceloní, us proposa una viatge pels espais quotidians de la nissaga Cuxart-Jardí –compartits per moltes famílies del mateix període històric–, a més de mostrar els seus vincles amb la població de la Ribera d'Ebre.

 

L'exposició, que es presenta en 7 plafons (una presentació i plafons temàtics dedicats als infants i la família, la vida rural, les festivitats populars tivissanes, les excursions al paratge de Sant Blai i les jornades de platja en família) es podrà visitar al Casal Cultural de Tivissa des del dissabte 24 fins al dilluns 26 de juliol, entre les 11 hores i les 13 hores, i entre les 16 hores i les 20 hores.

 

Des de l'ACRE recomanem visitar l'exposició acompanyats d'un dispositiu electrònic (telèfon mòbil o tauleta) que llegeixi codis QR, atès que aquesta eina us permetrà accedir a fotografies complementàries en línia sobre alguna de les temàtiques que aborda l'exposició.

 

17/7/21

7.800 infants i joves participen en activitats de lleure a les Terres de l'Ebre


Les entitats que organitzen activitats de lleure a les Terres de l'Ebre han notificat al Departament de Drets Socials un total de 212 activitats per aquest estiu. Fins ara, s'hi han inscrit 6.800 infants i joves, 941 monitors/es i dirigents i 87 persones de suport. La gran majoria, prop d'un 75%, participen en algun dels 151 casals d'estiu. La resta d'activitats es reparteixen en 32 colònies, 19 acampades, 6 camps de treball i 4 rutes.

Les entitats d'educació en el lleure, associacions educatives juvenils, associacions de famílies, empreses i institucions organitzadores poden notificar les activitats a la Direcció General de Joventut fins a 7 dies abans de l'inici, de manera que les xifres encara poden créixer les properes setmanes.

Amb 3.000 persones inscrites entre participants i dirigents, el Montsià és la comarca amb més assistència, seguida del Baix Ebre (2.600), Ribera d'Ebre (1.600) i la Terra Alta (500).

Aquest matí, el director general de Joventut, Àlex Sastre; la directora de l'Agència Catalana de la Joventut, Núria Ramon, i el director dels Serveis Territorials de Drets Socials a Terres de l'Ebre, Felip Monclús, han visitat un camp de treball a Ascó i una de les activitats del programa L'estiu és teu! a Móra la Nova. En el decurs de la jornada, Sastre ha agraït l'esforç del sector en un context epidemiològic complex com el que estem vivint: "El compromís del sector per garantir que el lleure educatiu continuï sent un espai segur pels infants i adolescents és més fort que mai. Els monitors i les monitores són ferms defensors del lleure i és per això que treballem amb les entitats per preservar aquest dret".

D'altra banda, la directora de l'Agència Catalana de la Joventut, ha reclamat no estigmatitzar el jovent, "els i les joves han demostrat durant la pandèmia una actitud activa i solidària, fins i tot ens els moments de restriccions més dures. S'han adaptat a cada moment amb resiliència i respecte. Com a societat hem de posar en valor aquest compromís, que es manifesta de nou en l'àmbit del lleure educatiu".

 

Visita a les activitats de la Ribera d'Ebre

Els responsables de Joventut i el director territorial de Drets Socials han visitat el camp de treball "Les trinxeres del calvari d'Ascó". Els han acompanyat el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i l'alcalde d'Ascó, Miquel Àngel Ribes. Es tracta de la primera edició d'aquest camp de treball al municipi en relació a la recuperació del llegat patrimonial de la guerra civil des d'una perspectiva de l'arqueologia i el foment de l'interès dels joves per la memòria històrica. Els 20 joves que hi participen s'encarreguen de recuperar les trinxeres situades a les rodalies de l'Ermita del Calvari, entre d'altres tasques.

Tot seguit, han visitat les estades esportives que tenen lloc a l'Alberg Mas de la Coixa, a Móra la Nova, en el marc del programa L'estiu és teu!. Els 30 infants i adolescents que hi participen combinen el perfeccionament de la tècnica en bàsquet o handbol amb altres activitats de lleure, com ara tallers, excursions i jocs.

 

Preservar el dret al lleure arreu del país

El Departament de Drets Socials i el Departament de Salut han impulsat enguany diverses mesures per garantir la seguretat entre els participants i dirigents de les activitats de lleure. A banda dels protocols, guies i models fixats a l'inici de la campanya d'estiu i davant l'increment de contagis, ambdós departaments han organitzat des de dissabte fins avui cribratges amb TAR adreçats als monitors que aquests dies tenien previst iniciar colònies, rutes o altres activats de lleure educatiu que impliquin pernoctació.

La setmana vinent s'implementarà un nou dispositiu perquè infants i adolescents entre 10 i 15 anys que participin en qualsevol activitat de lleure i monitors/es puguin fer-se tests ràpids d'antígens (TAR) a les farmàcies.

D'altra banda, 5.025 monitors/es i directors/es de lleure var fer durant el mes de juny la formació organitzada per Salut Pública i Joventut que acredita com a responsable de prevenció i higiene per a les activitats de lleure. Aquesta figura té l'objectiu de vetllar pel compliment dels protocols a les activitats en matèries com el rentat de mans, la desinfecció, els grups reduïts o la detecció de símptomes de Covid-19. Entre les edicions de 2020 i 2021 un total de 22.768 caps i monitors/es han obtingut la certificació i poden exercir aquest rol.

Aquest conjunt de mesures s'apliquen per garantir que les més de 6.400 activitats de lleure notificades per aquest estiu arreu del país puguin ser espais segurs pels més de 340.000 participants i dirigents que hi assisteixen.

14/7/21

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur


El municipi riberenc de Riba-roja d'Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d'elaboració d'oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L'oli de ginebre s'obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l'oli de ginebre s'hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d'Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l'època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

·       dia: 24 de juliol 2021

·       hora: 9.30 A 18.30H

·       lloc: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Plaça nova, 5 – Barcelona)

8/7/21

Móra la Nova tindrà un fons social d'aigua destinat a famílies en risc d'exclusió social

L'Ajuntament de Móra la Nova ha prorrogat el conveni amb Aigües de Catalunya cinc anys més. Un dels punts del conveni és el compromís de l'empresa de crear un fons de solidaritat per les famílies moranovenques en risc d'exclusió social. "Quan una família no pugui fer front als talls d'aigua i a les factures que li arriben i tingui un informe favorable dels serveis socials del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, doncs Aigües de Catalunya es farà càrrec d'una factura, dos o més mensualitats i així intentar fer sortir d'aquest mal tràngol a les famílies que es troben en aquesta situació", ha explicat l'alcalde Francesc X. Moliné.

Aigües de Catalunya afegirà al fons cada any 1.500 euros, arribant fins a 7.500 euros al final de la pròrroga del conveni. Més d'una vintena de famílies podrien ser susceptibles a demanar aquest ajut. "No tenen perquè ser les mateixes, però sí que ens dóna una pista les 25-30 famílies que acudeixen a la Creu Roja a buscar menjar i articles d'higene personal. Possiblement també són famílies que tenen problemes per pagar el rebut de l'aigua o el rebut de la llum", ha afegit Moliné.

A més d'aquest projecte social, el consistori ha decidit renovar la seva confiança amb Aigües de Catalunya per la seva professionalitat a l'hora d'abordar diferents crisis que ha patit el municipi els darrers anys, com la de la contaminació amb plaguicides de l'aigua l'estiu del 2018. Per la seva banda, el conseller delegat d'Aigües de Catalunya, Marc Pifarré, ha expressat que estan "molt contents d'haver revalidat la confiança de l'Ajuntament de Móra la Nova amb el servei d'aigua potable".

El conveni també inclou una prova pilot d'aplicació de la tecnologia 5G a l'aigua, inspecció del clavegueram amb càmera de vídeo; i diverses campanyes divulgatives a l'institut escola de Móra la Nova.

 

La Ribera d'Ebre dona el tret de sortida a les activitats d’estiu per a xiquets i adolescents

Un grup de vint-i-nou xiquets i xiquetes han participat a les colònies organitzades pel Servei de Joventut del Consell de la Ribera d'Ebre a la Selva (Girona). Però aquest estiu, l'oferta de lleure a la comarca és molt més amplia: durant els mesos de juliol i agost s'han notificat una trentena d'activitats a tots els pobles riberencs, entre casals de vacances, colònies, rutes i acampades pensades per a xiquets i joves fins a divuit anys.

Durant totes aquestes setmanes, del Consell Comarcal es farà un seguiment de cada una de les activitats per comprovar la seva adequació a l normativa que regula les activitats de lleure, especialment en aquells punts referents a la prevenció de la COVID. Les mesures establertes pel Departament de salut i PROCICAT i les recomanacions d'organització de la Direcció General de Joventut que es poden consultar al web www.estiuamblleure.ca. Les activitats de lleure estan molt consolidades nostre país que, a més de ser un espai pensat per l'educació i convivència dels infants,  representen també una oportunitat d'ocupació per als joves formats en el món del lleure com són els monitors o directors que tenen una alta demanda laboral en aquesta períodes de vacances escolars.

6/7/21

Ferran Bladé Pujol: "Un privilegi"

El dia 16 de setembre de l'any 2013 vaig començar la meua singladura al capdavant de la direcció territorial de cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre. Era dilluns i arribava a una casa que no m'era desconeguda del tot, ja que la meua vinculació amb la cultura de les meues comarques i del meu país en general venia de lluny. Sempre m'hi he sentit lligat. Abans i també ho continuarà sent després. I en arribar a aquesta casa del Palau Oliver de Boteller vaig trobar un grup de professionals i humà que em van facilitar l'aterratge i els primers passos. D'entrada, jo sabia que no els havia d'ensenyar gran cosa, i que més aviat al contrari, eren ells qui m'ensenyarien molt a mi. I així va ser. Des dels àmbits de l'acció cultural, de la política lingüística, de les biblioteques o del patrimoni cultural, la feina que s'estava fent era de qualitat, d'ordre i sempre d'acord amb els estàndards que se li ha de suposar a qualsevol administració que depengui del Govern de Catalunya.

Des de bon començament, com una continuïtat a la meua tasca de professor d'institut, de regidor d'ajuntament petit o d'alcalde del meu poble, com havia estat amb anterioritat o era en aquell mateix moment, vaig assumir que jo estava al servei de les persones i que, per tant, cada vegada que es reclamés la meua presència en algun lloc on la cultura es manifestava públicament, hi havia de ser. No he tingut horaris, és a dir, més enllà de la meua presència diària a l'edifici dels serveis territorials, les tardes de dijous, divendres, els dissabtes i els diumenges especialment, he estat acompanyant la gent del sector de la cultura en una infinitat de representacions públiques, actes concrets i moments importants per a les entitats i les administracions locals. Dic aquests dies en especial perquè les activitats culturals tenen uns dies de la setmana en què hi ha més tradició de presentar un llibre, de fer un concert de música de diversa índole, d'inaugurar exposicions, de ser presents en l'obertura d'un certamen literari, de dansa, del món audiovisuals i de les arts escèniques, etc. Això només vol dir que a les Terres de l'Ebre, i es pot dir sense complexos, l'activitat cultural és viva, plural, de nivell i per a tots els públics. Sovint he tingut alguna dificultat perquè se solapaven actes i havia de fer giragonses molt particulars amb els horaris i la meua presència en els diferents llocs. He fet molts quilòmetres, molts, i cada vegada que els responsables de l'acte m'ho recordaven els contestava que jo era allí per responsabilitat i per vocació. I que era un privilegiat de poder-los acompanyar. I ho continuo pensant. 

La Cultura –amb majúscules- a l'Ebre té un gran potencial i té molt camí per recórrer. Això és bo, perquè vol dir que encara no hem fet cim i ens permet no instal·lar-nos en una falsa autocomplaença. Tenim una gent excepcional. No vull dir noms perquè en realitat n'hi ha molts. Tenim gent que va un pas per endavant, perquè és gent que ha voltat món i ha après. Hi ha gent que volta món i no aprèn res. Els nostres són una garantia de qualitat i de futur. Som petits, en gent i en diners. Però no som acomplexats, i és un comentari que he pogut fer amb molts d'ells. Sento un immens agraïment per haver-los conegut. De fet, abans de conèixer aquesta gent jo era un i crec que ara soc un altre. I millor. 

Les últimes paraules que vull adreçar-vos a tots són de gratitud. Per la comprensió que sempre heu demostrat en aquesta relació entre els serveis territorials i el vostre (el nostre!) sector de la cultura de cada poble i ciutat de l'Ebre. Si no ho he fet millor és perquè no en dec saber més. M'ho he passat molt bé cada cop que celebràvem una activitat a casa vostra. M'he sentit molt ben tractat. Algun alcalde, en to de broma (i li ho agraeixo) m'ha dit que em posaria un pis al seu poble de tantes vegades com hi he anat. Crec que hem tingut un tracte molt sincer, que per a mi vol dir molt honest. És l'únic que espero de la vida. Gràcies!

Ferran Bladé Pujol 
Director dels Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre del Departament de Cultura  

3/7/21

El Consell Comarcal aposta per la transformació digital de les empreses de la Ribera


Aquesta setmana ha començat el primer dels sis seminaris de transformació digital per a empreses, que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre en el marc del projecte Ribera d'Ebre Viva. "L'arribada de la crisi sanitària de la COVID-19, ha provocat una sotragada molt important a les empreses, però especialment a totes aquelles que tenen un negoci a peu de carrer amb un punt de venda. Els nous hàbits que està adoptant la població en resposta a aquesta crisi sanitària obliguen a les empreses a millorar la seva digitalització per poder fer arribar millor la seva oferta als seus clients actuals i potencials", ha explicat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

El cicle s'ha iniciat amb el curs de Marqueting online i xarxes socials, que té una durada de 24 hores i en el qual es treballarà el funcionament i les singularitats de cada una de les xarxa social, la generació de continguts per arribar al públic objectiu, l'organització de la comunicació online i les tècniques per treure el millor rendiment de cada eina. Al primer curs hi participen vint-i-cinc empreses de la comarca del sector de l'alimentació, el turisme, la cultura i els serveis, entre d'altres. El seminari serà una eina que permetrà realitzar un bon acompanyament a les empreses en el seu procés de transformació digital, per millorar la seva comunicació digital, amb l'objectiu de posicionar-se millor al mercat i poder mantenir o millorar les seves vendes.

Després d'aquest primer seminari, en realitzarem 5 mes, d'una durada més curta: Introducció al comerç electrònic (8 hores); Introducció a la publicitat a internet (6 hores); Nous clients i màrqueting per aquests (5 hores); Utilització del WhatsApp bussiness, Bizum, Stipe, Paypal... (4 hores) i Fotografia i imatge a les xarxes (9 hores). Les empreses que participin dels seminaris, podran sol·licitar un assessorament individualitzat en l'àmbit que estimin que necessitin mes suport.

1/7/21

CONCERT VESPRES A PITOIA

 Primera sessió de Vespres a Pitoia amb concert del grup local És cosa de 3. L'esdeveniment tindrà lloc a l'exterior del Mas de Pitoia, on s'habilitarà una zona per a l'escenari i pati de cadires per als assistents al concert. La Peixera estarà oberta com a zona de bar, on es podran adquirir begudes i, especialment, la cervesa artesana Lutra. També hi haurà punxadetes a càrrec del bar l'Escala.

L'esdeveniment tindrà lloc a l'exterior del Mas de Pitoia, on s'habilitarà una zona per a l'escenari i pati de cadires per als assistents al concert. La Peixera estarà oberta com a zona de bar, on es podran adquirir begudes i, especialment, la cervesa artesana Lutra. També hi haurà punxadetes a càrrec del bar l'Escala.

El XXVII Concurs de vins de Móra la Nova ja té guanyadors

El jurat del XXVII Concurs de Vins de Móra la Nova, format per professionals vinculats al sector del vi, ha hagut d'escollir entre més d'un centenar de mostres de vins i licors, pertanyents a 12 cellers emparats majoritàriament en les DO Terra Alta, DO Montsant, DO Tarragona i DOQ Priorat. En base al tast realitzat el passat 22 de juny al Pavelló Firal 1 d'Octubre de Móra la Nova, els membres del jurat han determinat els guanyadors enumerats tot seguit:

 

NEGRES RESERVA

 

1r premi – SOLÀ VERMELL – DOQ PRIORAT – SOLÀ CLÀSSIC – BELLMUNT DEL PRIORAT

2n premi – CASA MARIOL SYRAH – DO TERRA ALTA – CELLER MARIOL – BATEA

3r premi – VIVERTELL RESERVA – DO TERRA ALTA – CELLER BATEA – BATEA

 

NEGRES CRIANÇA

 

1r premi – LA MUNTERA – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE

2n premi – LES SORTS SYCAR – DO MONTSANT – CELLER MASROIG – MASROIG

3r premi – IUVENIS DE BIOMAUMERÀ – DO TARRAGONA – CELLER HELGA HARBIG CEREZO – RASQUERA

3r premi – MAS DELS ESTELS CRIANÇA – DOQ PRIORAT – CELLER MAS DELS ESTELS – BELLMUNT DEL PRIORAT

 

NEGRES JOVES

 

1r premi – L'ELEFANT 2020 - DO TERRA ALTA – ESCOLA AGRÀRIA DE GANDESA – GANDESA

2n premi – L'HOME PEIX – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE

3r premi – LES SORTS JOVES 2020 – DO MONTSANT – CELLER MASROIG – MASROIG

3r premi – LA CISQUETA DE CORBERA – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE

 

BLANC CRIANÇA

 

1r premi – PINYERES BLANC 2019 – DO MONTSANT – CELLER MASROIG – MASROIG

2n premi – PRIMÍCIA BLANC – DO TERRA ALTA – CELLER BATEA – BATEA
3r premi – ROSA LA GUAPA BLANC 2019 – FORA DO – MAS DE LA CAÇADORA – ELS GUIAMETS


BLANCS JOVES

 

1r premi – SOMDINOU BLANC 2020 – DO TERRA ALTA – CELLER COOPERATIU GANDESA – GANDESA

2n premi – LA CISQUETA DE CORBERA – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE

3r premi – MIMS BLANC– DO TARRAGONA – MOLÍ DE RUÉ – VINEBRE

 

ROSATS

 

1r premi – CASA MARIOL GARNATXA NEGRA ROSAT 2020 – DO TERRA ALTA – CELLER MARIOL - BATEA

2n premi – VALLMAJOR ROSAT – DO TERRA ALTA – CELLER BATEA – BATEA

3r premi – GANDESOLA ROSAT 2020 – DO TERRA ALTA – CELLER COOPERATIU GANDESA – GANDESA

 

DOLÇOS-LICOROSOS

 

1r premi – CASA MARIOL VI DOLÇ MOSCATELL – DO TERRA ALTA - CELLER MARIOL - BATEA

2n premi – POBLE VELL DOLÇ GARNATXA BLANCA – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE

3r premi – EQUINOX – DO TERRA ALTA – CELLER BATEA – BATEA

 

ESCUMOSOS

 

1r premi – NAKENS ROSAT – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE
2n premi – NAKENS BLANC – DO TERRA ALTA – AGRÍCOLA CORBERA D'EBRE – CORBERA D'EBRE

3r premi – CAMÍ DE SIRGA – DO TARRAGONA – CELLER PEDROLA – MIRAVET

 

VERMUT


1r premi – CASA MARIOL VERMUT NEGRE – DO TERRA ALTA - CELLER MARIOL – BATEA

2n premi – EQUINOX – DO TERRA ALTA - CELLER BATEA – BATEA

3r premi – L'APERITIU – DO TARRAGONA – CELLER PEDROLA - MIRAVET

 

NATURALS


1r premi – CARIPA – SENSE DO – ESCOLA AGRARIA DE GANDESA – GANDESA

2n premi – AMIAL DE BIOMAUMERÀ – DO TARRAGONA – CELLER HELGA HARBIG CEREZO – RASQUERA

3r premi – SOLÀ NATURAL – DOQ PRIORAT – SOLÀ CLÀSSIC – BELLMUNT DEL PRIORAT

29/6/21

Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

La sessió pública del Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre de juny se celebrarà el pròxim dimecres 30 a les 19.00h en format presencial. Entre els punts de l'ordre del dia, destaca l'aprovació del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i la Fundació Privada i2Cat per al desenvolupament d'accions d'innovació tecnològica i de recerca en l'àmbit de les tecnologies digitals avançades i de les tecnologies de la societat digital.


També passarà per ple l'aprovació del document tècnic del projecte d'habilitació de la nau del Molló com a nou espai Coebrelab laboratori rural comarcal equipat amb tecnologia 5G. Finalment es presentarà la moció dels grups polítics comarcals d'Esquerra Republicana de Catalunya i Junts de suport a l'amnistia dels polítics i líders independentistes.

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre publica el llibre 'Portadores d’un cicle sense fi'


















El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha presentat el 19è llibre de la Col·lecció Daliner. Es tracta del volum titulat Portadores d'un cicle sense fi. Dones i pràctiques funeràries a la Ribera d'Ebre (segle XX) de la moranovenca Sandra Ordoño i de la flixanca Elena Parra. El treball aborda la qüestió dels rituals funeraris des d'una perspectiva feminista, tot destacant les experiències de les dones de la Ribera d'Ebre en el context del segle XX. L'obra recull un grapat de vivències i records personals de dones de la comarca que descriuen els episodis vinculats als esdeveniments funeraris i que han marcat les seves vides.

Les seves aportacions diferencien entre les funcions que desenvolupen homes i dones en aquest tipus de contextos, com ara la preparació del difunt, la vetlla, el funeral i el trasllat de fèretre cap al cementiri. Tot això, sumat a les referències simbòliques i comparacions etnogràfiques, fa d'aquest llibre un exemplar únic que empeny a fer diverses reflexions al voltant d'allò femení i allò natural i cultura, a la vegada que desemmascara els estereotips de gènere tan arrelats a la nostra societat.   Cal posar de relleu que l'estudi previ a la publicació va rebre una subvenció de la XV Convocatòria d'ajuts per a projectes d'investigació o difusió de l'Institut Ramon Muntaner, a més d'una beca del CERE, i que el llibre ha comptat amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  

28/6/21

El Consell Comarcal reivindica les polítiques sobre la diversitat en el Dia Internacional pels Drets del Col·lectiu LGTBI

Aquest migdia, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha commemorat el Dia Internacional pels Drets del Col·lectiu LGTBI, que se celebra cada 28 de juny. L'acte ha estat organitzat pel Servei d'Atenció Integral LGBT del Consell  i l'Ajuntament de Flix davant un dels murals del projecte Tenim molta cara a Flix. Aquest és el títol d'un projecte que a través dels grafits amb imatges que interpel·len a la llibertat i diversitat de gènere pretén interpel·lar i dialogar amb l'espectador donant importància a allò que ens fa diferents. "S'han pintat murals en tots els pobles de la comarca, amb cares formades de dues meitats per mostrar la diversitat del col·lectiu. A més, a cada poble el color del mural escull un dels tons de la bandera LGBTI, amb la gamma cromàtica de l'arc de Sant Martí", ha explicat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Catorze dels murals han estat pintats del duo pictòric AlaSombra i el quinzè, a Ginestar, és obra de l'artista local Òscar Pino, tots amb el suport de cadascun dels ajuntaments i de les EMD.

Els murals funcionen de manera independent, però per comprendre'n el significat complet s'han de mirar en conjunt. Per això, al web www.riberaebre.org/tenimmoltacara s'ha habilitat un aplicatiu amb la geolocalització dels murals i una proposta de ruta. Aquesta, ha estat una acció conjunta de tots els ajuntaments de la Ribera d'Ebre que, sota l'etiqueta #alaRiberadEbreSomQuiVolemSer, mostra el compromís dels ens locals per aconseguir ser una comarca lliure de discriminacions diverses.

Noves carpes del Punt Lila i Punt LGTBI  //  En el mateix acte el Consell Comarcal ha presentat la carpa que cedirà als ajuntaments perquè hi instal·lin el Punt Lila  i LGTBI en els actes que considerin oportú. Aquesta iniciativa penja del Protocol de Violència en Espais d'Oci de la comarca i en el qual s'hi han adherit tots els municipis. "En el cas de Flix volem instal·lar la carpa en els actes de la Festa Major, amb un equip de professionals que atengui consultes o qualsevol requeriment vinculat a les violències de gènere i LGTBI. També ens agradaria que aquest punt pogués funcionar en altres moments de l'any sota la gestió d'un equip de voluntaris", ha comentat Vera Llombart, regidora d'Igualtat a l'Ajuntament de Flix.

D'altra banda, el Consell Comarcal i els pobles de la comarca també s'han adherit a la campanya  #elsCimsPelsDretsLGBTI, campanya que convida a fer-se una foto a un lloc emblemàtic de la Ribera d'Ebre, que pot ser un cim però també qualsevol altre lloc emblemàtic, de patrimoni natural o cultural.

Per tancar l'acte, dues representants de l'Associació de Joves Sembrajoves de Flix han llegit el manifest institucional. "Des de la Xarxa dolem reivindicar i defensar els drets del col·lectiu LGTBI, i atès que encara hi ha focus d'LGTBI-fòbia a casa nostra, fem una crida a les persones afectades a no callar i utilitzar els canals que tenen al seu abast en el nostre territori, i demanem a tota la ciutadania que s'impliqui en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTBI,  com a Drets Humans que són", han reivindicat en la seva intervenció. Tot seguit, els participants a l'acte s'han desplaçat fins a Ca Don Ventura de Flix on s'ha projectat el vídeo resum de la ruta de grafits Tenim molta cara i el vídeo elaborat pels SAI de les Terres de l'Ebre La diversitat és riquesa, un vídeo que vol invitar a trencar els silencis i les etiquetes per poder viure amb llibertat, amb la participació de testimonis i els referents del col·lectiu LGTBI a les quatre comarques de l'Ebre.

El Departament d'Acció Climàtica iniciarà enguany l'ampliació de la xarxa de reg existent de la Comunitat de Regants de Vingalis de Flix cap a la Serra del Rovelló per més d'1M€

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya té previst iniciar enguany les obres d'ampliació de la xarxa de reg existent de la Comunitat de Regants de Vingalis de Flix cap a la Serra del Rovelló, en els termes municipals de Vinebre, la Torre de l'Espanyol, i Flix, amb una inversió total d'1.085.290,82 euros, dels quals la Comunitat de Regants en finançarà el 15%.

Desprès de l'incendi de 2019 en aquesta zona, el Govern es va comprometre a donar resposta a la demanda del territori de millorar les infraestructures per a garantir la continuïtat de les explotacions agràries, i així poder crear un mosaic agroforestal. Aquest mosaic agroforestal és el model de territori que permet una millor lluita contra els incendis forestals, i també manté ocupat i productiu el territori, gràcies a l'activitat agrària que s'hi desenvolupa. La implantació del regadiu de suport en aquestes zones tan àrides és la garantia de la rendibilitat de les explotacions i també de la qualitat dels productes que s'hi cultiven.

El regadiu de la Comunitat de Regants de Vingalis no s'ha desenvolupat en la seva totalitat, i les seves infraestructures i dotacions d'aigua permeten donar servei a la superfície de 124 hectàrees previstes en aquest projecte.

La Comunitat de Regants de Vingalis va traslladar al Departament la voluntat de tot un conjunt de propietaris de finques rústiques situades en la zona de la Serra de Rovelló (en els termes municipals de La Torre de l'Espanyol i Vinebre), d'adherir-se a la Comunitat de Regants. Aquestes finques queden a prop de la xarxa de reg d'aquesta Comunitat, resultant una ampliació viable, a més de donar continuïtat al funcionament d'aquesta xarxa de reg.

Aquesta actuació disposa de Declaració d'Impacte Ambiental favorable de data 19 de gener de 2021, d'acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. Per tant, el projecte és compatible amb el medi i quedarà integrat a la zona, sempre tenint en compte l'aplicació de les mesures correctores que estableix l'esmentada resolució i l'estudi d'impacte ambiental.

Amb aquesta actuació es posarà en reg una superfície total de 124,40 hectàrees, repartides en diferents finques aïllades situades en els termes municipals de Flix (15,2 hectàrees), Vinebre (74,0 hectàrees), i la Torre de l'Espanyol (35,2 hectàrees). Els conreus principals d'aquesta Comunitat de Regants són oliveres, ametllers, vinya, i cereals d'hivern.

Amb aquesta actuació es garanteix el manteniment del mosaic agroforestal, que s'ha demostrat que és eficaç per a millorar la lluita contra els incendis forestals, així com la millora de les produccions agrícoles i les rendes dels pagesos que cultiven les terres.

25/6/21

Rebrotem reparteix el segon torn d'ajuts a afectats pel foc del 2019 a la Ribera d'Ebre que no són agricultors professionals



Aquest dissabte, dia 26 de juny, es commemoren dos anys del devastador incendi de la Ribera d'Ebre que va afectar més de 5.000 hectàrees de diversos municipis de les comarques de la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià. Un aniversari al què s'hi arriba havent fet entrega de les darreres ajudes recollides amb la campanya de crowdfunding Rebrotem.

La campanya va sorgir arran de l'incendi i va comptar amb la participació de 1.517 donants, amb l'objectiu de que les aportacions que es fessin servissin per fer reviure les zones afectades per un dels incendis més grans de les últimes dècades. Fruit d'això es van elaborar unes bases per poder repartir els diners entre els afectats, i entre el 14 de maig i el 28 de juny del 2020 es va habilitar el termini per presentar les sol·licituds.

L'import que s'ha acabat distribuint entre els afectats ha estat de 112.112 euros, xifra que homenatja els cossos de seguretat i d'emergències que van treballar en l'extinció de l'incendi.

Durant el mes de desembre del 2020, Rebrotem, amb el suport d'Unió de Pagesos, va fer una primera distribució dels diners recaptats entre els 36 professionals agraris que van fer la sol·licitud. Tenint en compte que amb aquest primer repartiment no quedava assignat tot l'import recollit en la campanya, recentment s'ha procedit a repartir el romanent entre la resta de  sol·licituds. Així doncs, durant el mes d'abril del 2021 s'han repartirt els diners entre 29 afectats més.

En aquest sentit, es va obrir un breu període de temps per a que aquestes 29 persones poguessin acabar de presentar tota la documentació on es pogués comprovar que les parcel·les afectades estaven incloses a la Declaració Única Agrària (DUN) del 2019 del sol·licitant i que les superfícies, prèviament a l'incendi, eren productives i no estaven abandonades o en condicions deficients de cultiu.

Consellera Ciuró: "Avui recuperem la dignitat de les víctimes que van lluitar aquí, però també la de totes les de la Guerra Civil"

La consellera Lourdes Ciuró s'ha desplaçat avui a la població de Miravet per fer el lliurament de 100 restes òssies encara no identificades a l'alcalde del municipi, Antonio Llambrich. Els dos titulars han signat l'acta d'entrega de les restes.

"El d'avui és un d'aquells actes que ens colpeix. Per la seva simbologia: la de l'Ebre va ser la principal batalla de la Guerra Civil i va suposar l'inici de la derrota final de l'exèrcit republicà. I perquè és una nova prova empírica de la barbàrie que suposa qualsevol guerra i, en aquest cas concret, la tràgica Batalla de l'Ebre: més de 100.000 baixes entre ferits, morts i desapareguts". Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, durant el seu parlament avui a les Terres de l'Ebre.

Ciuró ha entregat a l'Ajuntament de Miravet les restes de més de 100 combatents recuperats d'una fossa del municipi. 100 persones, la majoria joves d'entre 20 i 35 anys, que van morir en l'anonimat.  La consellera ha asseverat que eren "100 soldats que tenien unes famílies que no van poder tancar el dol perquè no van recuperar els cossos dels seus éssers estimats i que ara hem exhumat gràcies a la feina incasable del Govern per recuperar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil, a través del Memorial Democràtic".

Lourdes Ciuró ha destacat que avui "recuperem una part de la nostra història, perquè les fosses com aquestes ens ajuden a conèixer com s'organitzaven els hospitals de campanya republicans, i alhora recuperem la dignitat de les víctimes que van lluitar aquí, però també la de totes les de la Guerra Civil. I no ens cansarem d'homenatjar-les perquè recordar-les és recordar també la memòria de totes les víctimes dels totalitarismes."

Ciuró ha afegit que "aquí a Miravet, sumem una nova placa de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, que té ja senyalitzats 127 espais arreu del nostre país que van ser representatius de la lluita per les llibertats democràtiques".

"Des del Govern i des de la conselleria que represento, la de Justícia, combatrem qualsevol idea xenòfoba i neutralitzarem aquelles ideologies que qüestionin els valors democràtics. I ho farem de la manera més efectiva: amb la memòria històrica, un mirall que ens posa davant d'aquells errors del passat que no hem de permetre que es repeteixin", ha manifestat.

Finalment, la consellera  s'ha refermat en el seu compromís de presentar un projecte de llei integral en matèria de memòria democràtica que agrupi en un únic text les previsions de les normes vigents "perquè reforçant la nostra memòria, ens reforcem davant els totalitarismes", ha conclòs.  Ciuró ha finalitzat amb un "sentit record cap a totes les vides, somnis i esperances dels milers de persones que la guerra va estroncar i especialment les dels més de 300 cossos recuperats darrerament a Móra i Miravet".

Visita a la fossa de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre

Prèviament, la consellera ha visitat també la fossa de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, situada al costat d'un antic hospital de guerra utilitzat per l'exèrcit republicà durant la Batalla de l'Ebre. També ha visitat l'Ajuntament i s'ha reunit amb alcalde, Joan Piñol, i a altres membres del consistori i ha signat el llibre d'honor.

La fossa de Santa Magdalena és una de les més importants del país en tant que fins al febrer de 2021 s'hi van poder recuperar les restes de 54 republicans morts a la Batalla de l'Ebre. Fins ara, es compten més de 64 rases o zones d'enterrament en les quals s'ha estat treballant durant els últims mesos i han permès exhumar les restes de més de 180 cossos.

La consellera ha recordat que "cada cos que recuperem enforteix la nostra memòria històrica, ens immunitza davant el feixisme i és una nova oportunitat de fer justícia a les víctimes i a les seves famílies, que encara que sigui 80 anys més tard, volen poder tancar el dol, després d'anys de dolor, per l'absència i sense un cos a on plorar".

Pla de fosses

La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Nou d'aquestes persones han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

A banda d'aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d'un veí de Salamanca recuperat d'una fossa de Pamplona, arran d'un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l'ADN. El fill de la víctima residia a l'Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.

Mostres d'ADN

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.500 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d'ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron s'encarrega d'extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d'uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l'Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

23/6/21

La consellera Ciuró presideix l'acte de lliurament de 100 restes òssies no identificades a Miravet

 

La consellera Ciuró es desplaça aquest divendres fins a Miravet per tal d'entregar 100 restes òssies no identificades a l'Ajuntament. L'acte se celebrarà a les 12:40 h. Prèviament, Ciuró acudirà fins a la fossa del Mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre) per visitar els treballs arqueològics que s'hi han produït els darrers mesos.

Des de la Direcció General de Memòria Democràtica, es busca avançar en l'excavació de les fosses d'arreu del territori així com en la identificació dels cossos tot impulsant la localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Entrega de 100 restes òssies no identificades

La consellera Lourdes Ciuró es desplaça fins a la població de Miravet per tal de fer entrega de 100 restes òssies encara no identificades a l'alcalde del municipi, Antonio Llambrich. Després del lliurament, ambdós signaran l'acta d'entrega de les restes i es facilitarà la memòria interdisciplinària d'actuació. Tot seguit, Ciuró atendrà els mitjans de comunicació des del faristol, al costat de les caixes amb les restes.

L'origen de la recuperació dels cossos és gràcies a la partida que va executar la Generalitat entre 2017 i 2018 a les Pernafeites (Ribera d'Ebre). Els treballs van permetre exhumar 99 persones i recuperar les restes d'una altra. Les condicions en les quals es trobaven els cadàvers –sense roba ni calçat, amb amputacions i materials de cures– van servir per constatar que el recinte era un punt hospitalari republicà.

Fossa del Mas de Santa Magdalena

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, visita la fossa de Santa Magdalena (Móra d'Ebre) guiada per l'arqueòleg d'Iltirta Arqueologia. La fossa es troba al costat d'un antic hospital de guerra utilitzat per l'exèrcit republicà durant la Batalla de l'Ebre.

La fossa de Santa Magdalena és una de les més importants del país en tant que fins el febrer de 2021 es van poder recuperar les restes de 54 republicans morts a la Batalla de l'Ebre. Fins ara, es compten més de 60 rases o zones d'enterrament a les quals s'hi ha estat treballant durant els últims mesos.L

Prèviament, la consellera assistirà a l'Ajuntament per trobar-se amb l'alcalde Joan Piñol i Mora així com amb altres membres del consistori. També signarà el llibre d'honor de la població.

Pla de fosses

La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Nou d'aquestes persones han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

A banda d'aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d'un veí de Salamanca recuperat d'una fossa de Pamplona, arran d'un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l'ADN. El fill de la víctima residia a l'Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.

Mostres d'ADN

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.500 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d'ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron s'encarrega d'extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d'uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l'Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

21/6/21

Información sobre la central nuclear Ascó I (Tarragona)

 

El titular de la central nuclear Ascó I (Tarragona) ha notificado al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), siguiendo el procedimiento establecido, una parada automática del reactor por una actuación de su sistema de protección.

Dicha actuación ha sido generada por el cierre imprevisto de una válvula de control de agua de alimentación principal a uno de los generadores de vapor, debido al fallo de la membrana del actuador de la válvula.

El cierre ha producido la parada automática de las dos turbobombas de agua de alimentación principal -por señal de alta presión en la descarga- que, a su vez, ha generado la parada automática de la turbina y, al estar la potencia del reactor por encima de 34%, ha desembocado en la parada automática de éste. Los sistemas de seguridad de la planta han funcionado de acuerdo a diseño.

En el momento de la notificación al CSN la planta se encuentra en modo 3 (espera caliente), es decir, con el reactor parado y la temperatura media del refrigerante en valores nominales.

El CSN, según se establece en sus procedimientos, ha informado a través de su página web de la recepción de notificación de este suceso.

El suceso no ha tenido impacto en los trabajadores, el público ni en el medioambiente,

Con la información disponible hasta este momento, se clasifica con nivel 0 en la Escala Internacional de Sucesos Nucleares y Radiológicos (INES).

18/6/21

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre ingressa el fons del fotògraf de Móra d’Ebre, Àngel Mola Navarro

El fons documental del fotògraf amateur Àngel Mola Navarro, de Móra d'Ebre, ha ingressat a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE). La cessió és fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i els familiars d'Àngel Mola, que es formalitzarà els pròxims mesos amb la signatura d'un contracte entre la família Mola, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i la Conselleria de Cultura. Al llarg d'aquest any 2021, l'ACRE té previst iniciar les tasques d'instal·lació de les fotografies en fundes de conservació i començar la digitalització i descripció d'una primera part del fons. L'objectiu és que en un futur les imatges siguin accessibles a 'Arxius en línia', el portal de la Xarxa d'Arxius Comarcals catalans i de l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'actuació contribuirà al reconeixement, i a una major difusió, de l'obra i la figura d'Àngel Mola.

Àngel Mola Navarro (Xerta, 1928-Móra d'Ebre,2019) // Tot i treballar professionalment de mecànic, una de les seves passions va ser la fotografia, a la qual estigué vinculat a través de l'Agrupació de Fotografia i Cinema de Móra d'Ebre (AFIC), entitat fundada als anys seixanta. També estigué vinculat al món del cinema, atès que va ser l'encarregat de projectar films a dues de les sales més conegudes Móra d'Ebre, el Cinema Moriber i L'Avenida.

Mola es va implicar intensament de la vida associativa morenca. Entre les entitats amb les quals va col·laborar més activament hi ha el Patronat d'Amics de Sant Jeroni, encarregats de la millora del paratge el mateix nom i responsable de l'organització de la romeria que s'hi porta a terme cada 1 de maig; els Amics del Castell de Móra d'Ebre, entitat que va fer prendre consciència de la importància patrimonial del castell de la població i va impulsar-hi les primeres intervencions, o la parròquia. A més, va participar de molts altres actes socials de la població de Móra d'Ebre, com ara festes populars i esdeveniments, els quals va capturar a través del seu objectiu fotogràfic. Per tot això, el seu fons és un conjunt fotogràfic essencial per entendre el batec social de la capital de la Ribera durant la segona meitat del segle XX.

Amb aquest nou fons, es posa en relleu la importància del patrimoni fotogràfic que gestiona l'ACRE, atès que els darrers ants ha ingressat fons d'aquesta tipologia, que sumen més de 80.000 fotografies originals, circumstància que el situa entre els arxius del territori amb un patrimoni fotogràfic més rellevant i entre un dels més consultats per part de la ciutadania.

15/6/21

Unió de Pagesos estima que el preu en origen de la fruita de pinyol millorarà i permetrà compensar la reducció dels quilos produïts


Unió de Pagesos calcula que en la campanya de fruita dolça d'enguany milloraran els preus en origen i permetran compensar la caiguda d'ingressos a causa de la quantitat menor de quilos que es produiran, ja què les adversitats climàtiques també han afectat altres zones productores importants, i la situació és de manca de producció de fruita de pinyol a Europa. Diferents fonts oficials indiquen que hi ha una oferta menor en l'àmbit europeu, entre un 30% i un 40% menys respecte a la mitjana dels últims cinc anys, i entre un 15% i un 20% respecte a la collita del 2020, que va ser curta, també pels efectes de les adversitats climàtiques.
 
La cirera millora la producció respecte a la campanya anterior, tot i que segons les previsions del sindicat, encara no s'equipararà al volum obtingut en un any normal a causa de les pluges primaverals i de les gelades, que ja han fet disminuir la producció mitjana entre el 20% i el 30%.
 
Pel que fa al préssec i a l'albercoc, la collita també es reduirà respecte a la del 2020, que també va ser curta comparada amb la mitjana dels últims cinc anys per les gelades del març i l'abril, sobretot a les zones productores més importants de la Plana de Lleida, on s'espera una caiguda del 40% d'albercoc i préssec i nectarina respecte a un any normal. El Segrià, principal comarca productora d'albercoc de Lleida, va ser la més afectada, amb pèrdues de vora el 70% d'aquests cultius.
 
Unió de Pagesos considera que la pèrdua de fruita als arbres implicarà una millora de la seva qualitat, i recomana a les persones consumidores aprofitar aquesta situació per poder consumir una fruita excel·lent de temporada i de proximitat, així com per donar suport als fructicultors catalans.
 
Alhora, el sindicat demana a les empreses del sector en origen a Catalunya que defensin uns preus en coherència amb l'oferta que permetin compensar la pèrdua de producció que han patit els fructicultors per les pluges i gelades aquesta campanya.
 
Unió de Pagesos també insta el Departament a fer un seguiment meticulós de les pèrdues amb l'objectiu de contribuir a una fiscalitat justa de cara a la tributació de l'IRPF del 2021 per a la pagesia que tributa pel sistema de mòduls.

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre reivindica la protecció del col·lectiu de les persones grans

Avui, 15 de juny és el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i els Maltractaments a les Persones Grans. Per aquest motiu, aquest migdia el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha organitzat a la seva seu de Móra d'Ebre un acte institucional per commemorar-lo. "Volem sensibilitzar la població i reivindicar la necessitat de protegir al col·lectiu de les persones grans, a les que aquesta pandèmia també les ha exposat a un fort revés, i ha fet que augmenti el risc de la pobresa, discriminació i aïllament, com alerta Nacions Unides. Els nostres grans necessiten el nostre afecte i sobre tot el nostre respecte, avui i sempre", ha explicat la presidenta Gemma Carim.

"Si bé és un tema tabú, el maltractament a les persones grans ha començat a guanyar visibilitat a tot el món, és un problema social mundial que afecta la salut i els drets humans de milions de persones. És un problema social generalitzat que pot afectar a una persona independentment de la seva classe social o del seu entorn de residència i que afecta majoritàriament a la població femenina", deia el manifest que ha llegit Ramon Sabaté, Delegat Nat del Consell Consultiu de la Gent Gran del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. "Cal posar fil a l'agulla i en les associacions hem de treballar perquè no es facin realitat els aires pessimistes que es respiren. La gent més gran de seixanta-cinc anys, som un 20% de la població i som prou vàlids per defendre els nostres drets com a persones, sense mirar l'edat que tenim", concloïa el text.

Per la seva banda, Anna Rel, coordinadora de l'Àrea d'atenció i serveis a les persones del Consell Comarcal ha presentat la Guia Territorial de les Terres de l'Ebre per a l'actuació contra els maltractaments a les persones grans. Aquest document recull els protocols elaborats a partir del treball en xarxa de diverses administracions i exposa els protocols específics d'abordatge que s'han d'activar quan es detecta un cas de maltractament ja en serveis d'atenció a la gent gran o en el mateix nucli familiar.

Finalment, Teresa Agné, consellera de l'àrea d'Atenció i Serveis a les persones del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha presentat el vídeo de la companya de sensibilització promoguda per la Generalitat de Catalunya: "Mitjançant aquest vídeo volem fer difusió i sensibilitzar tota la població per evitar qualsevol forma d'abús o maltractament cap a les persones grans". El vídeo ha estat enregistrat per l'Oficina de la Gent Gran Activa de la Generalitat , la Xarxa de Comarques i hi ha participat la Comissió Permanent del Consell Consultiu de la Gent Gran de la Ribera d'Ebre. De fet, una de les seqüències de l'audiovisual està enregistrada a la façana fluvial de Miravet. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha estat l'únic dels ens comarcals de les quatre comarques de l'Ebre que s'ha sumat a la iniciativa i un dels pocs de la demarcació de Tarragona, al costat de la Conca de Barberà i el Baix Penedès.

11/6/21

Primeres adhesions als Protocols vers les violències sexuals en espais públics d'oci a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta

El coordinador territorial de Joventut de les Terres de l'Ebre, Joan Barberà, juntament amb les presidentes dels consells comarcals de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, i de la Terra Alta, Neus Sanromà, han presentat avui els Protocols ver les violències sexuals en espais públics d'oci i les primeres adhesions dels municipis d'ambdues comarques per a la seva implementació.

Actualment, després dels treballs duts a terme el 2020, amb l'assessorament de l'entitat Noctámbulas, i aprovats per ambdós consells comarcals aquest mes de gener passat, s'ha iniciat la fase d'adhesió dels municipis de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta "amb l'objectiu que la feina feta la puguem implementar el més prompte possible i crear ja les respectives Comissions de Seguiment que seran les encarregades de vetllar periòdicament ples compliment i la millora d'aquests Protocols" - ha explicat el coordinador territorial de Joventut que també ha avançat que "ara ja estem dissenyant també aquests Protocols amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, de manera que puguem tenir-los a punt aquest 2021 i donaríem així servei a totes les Terres de l'Ebre".

El procés de disseny dels Protocols implica a personal tècnic de múltiples àrees dels municipis i dels consells comarcals, així com a entitats i jovent, i permet sensisibilitzar i implicar tots els agents en la prevenció de les violències masclistes des de la corresponsabilitat i la perspectiva comunitària.
En la mateixa línia, les Comissions de Seguiment estaran formades per cada Consell Comarcal i els seus municipis adherits i s'encarregaran d'impulsar les diverses accions que es contemplen, com campanyes comunicatives i difusió dels mateixos o la formació de les persones, els agents, que estan implicats en el Circuit d'Actuació. I vetllaran pel bon funcionament d'aquests Protocols. avaluant-los i activant mecanismes per tal d'incrementar l'apoderament de les dones en la utilització dels espais públics d'oci.

Així, amb les xarxes de treball establertes amb l'elaboració dels Protocols es preveu poder intervenir de manera coordinada, a nivell local i comarcal, davant situacions de violències sexuals que es puguin produir en espais públics d'oci, en festes majors o altres esdeveniments festius. L'objectiu principal és prevenir, detectar i atendre la recuperació de dones que es trobin en situacions de violència masclista, alhora que promourà la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal al conjunt de les polítiques locals i comarcals.

El Protocol vers les violències sexuals en espais públics d'oci és un projecte liderat per la Direcció General de Joventut, amb els fons provinents del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènera, que el 202 va permetre elaborar aquests protocols a vuit consells comarcals, set ajuntaments i una mancomunitat a tota Catalunya.

Brot de Covid-19 detectat a una empresa fruitera de la Ribera d’Ebre

Durant aquesta setmana s'ha detectat un brot de Covid-19 entre els treballadors d'una empresa fruitera ubicada a Tivissa, Producció Cirera Ribera d'Ebre, SL. Actualment hi ha 20 treballadors de l'empresa afectats i una trentena de treballadors en aïllament per ser contactes estrets. Ràpidament tant des de Salut com des de la mateixa empresa es van activar els protocols necessaris amb l'objectiu de controlar les cadenes de transmissió i evitar nous contagis. Des de Salut Pública s'ha activat també el protocol per realitzar un cribratge aquest mateix divendres entre els treballadors de l'empresa, que es realitzarà a les mateixes instal·lacions de l'empresa per part de la Unitat de Recollida de Mostres de l'ICS Terres de l'Ebre, amb la finalitat de detectar altres possibles casos asimptomàtics, alhora que s'ha plantejat la possibilitat de vacunar aquells treballadors que resultin negatius, dins el pla de vacunació a temporers que es va iniciar a finals de maig. La Unitat de Vigilància Epidemiològica, el Servei de Salut Pública de Terres de l'Ebre i el servei de Prevenció de Riscos, juntament amb l'empresa, ja han revisat tots els protocols de seguretat i prevenció. Així mateix, s'han acordat una sèrie de mesures complementàries a les que ja disposava l'empresa per tal de reforçar el pla de prevenció davant la Covid-19, alhora que s'han aïllat tots els contactes directes dels treballadors afectats de l'empresa.  

9/6/21

La Mobile Week arriba a la Ribera amb 25 activitats per reflexionar sobre les oportunitats que ofereix la tecnologia

Per tercer any consecutiu la Ribera acollirà activitats de la Mobile Week Catalunya, un esdeveniment que va nàixer el 2017 impulsat per la Mobile World Capital, el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i La Fundació i2CAT. La iniciativa té per objectiu apropar la tecnologia a la societat a través d'activitats gratuïtes, plantejar espais de reflexió i participació per afrontar el nostre present digital més informats i capacitats. Als pobles de la Ribera d'Ebre s'han programat dotze activitats prèvies (del 16 de juny al 18 de juny) i tretze actes (del 21 de juny al 23 de juny), durant la Mobile Week Catalunya, pròpiament. "Algunes són en format presencial i d'altres telemàtiques. N'hi ha d'especialitzades i d'altres obertes a tota la ciutadania. Tothom hi podrà trobar el seu espai, perquè hem pensat accions per a totes les edats", ha explicat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Totes les activitats es poden consultar al web https://mweek.com/ribera-debre/.

S'hi abordaran temes com l'aplicació del 5G Rural en el món dels drons o en la salut digital; es parlarà de la gestió de dades i la transparència en ajuntaments petits, i del teletreball. "També hi haurà activitats orientades a la innovació social digital per a escoles i a la implantació del comerç electrònic o sobre les energies renovables. M'agradaria destacar el debat sobre el futur de la tecnologia 5G rural que es podrà escoltar per internet i a Cadena Ser - Móra D'Ebre", ha explicat Miquel Vila, coordinador del departament d'informàtica del Consell Comarcal. "Volem reforçar l'aposta de la comarca pel desplegament de la tecnologia 5G", ha remarcat Carim.

"La Mobile Week va néixer el 2017 a Barcelona, però des de fa tres anys ha crescut també al territori. La tecnologia és una palanca d'oportunitats també ciutats mitjanes i pobles més petits", ha recordat Cristina Colom, directora de Digital Future Society de Mobile World Capital Barcelona, que ha incidit en la idea d'apropar la tecnologia a la ciutadania i a tots els racons del país. "Tot Catalunya ha de ser un territori connectat i innovador. I la Ribera d'Ebre és un referent en aquest àmbit", ha afegit Joana Barbany, directora General de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya.

De fet, en el certamen hi participaran cinc municipis de la demarcació de Barcelona; cinc de la Catalunya Central; quatre de la demarcació de Girona; dos de Lleida; un de l'Alt Pirineu i la comarca de Ribera d'Ebre. "La Ribera serà l'única comarca al complet que forma part de la Mobile Week i l'única representant de la demarcació de Tarragona", ha recordat Gemma Carim.